dissabte, 23 de maig de 2015

Petites Frases


Hola a tots i totes!
Sento molt, no haver pogut publicar durant tants dies. Estic en exàmens finals. D’aquí a 4 setmanes, ja tornaré a publicar més textos i ressenyes. Paciència.

Com que no he tingut temps, he portat unes frases que tenia en el meu bloc antic i que d’aquí poc tancaré, per corregir tota la meva novel·la.


Ulls
-Blau, verd, marró, gris. Només són colors. Els ulls són ulls, el color no és important. La mirada sí.
-Els meus ulls són de la mel més exquisida, però maten al  primer cop d’ull.
-Doncs dec ser immortal. A mi la teva mirada només m’omple, cada dia una mica més. 
Li vaig enviar les pitjors de les meves mirades.
-Gràcies princesa, m'has fet immortal.








Només somriu
-Només somriu.
-Com vols que somrigui? Ho hem perdut tot, vivim en un món despietat, on la gent només entén dos paraules: robar i sang.-Jo no ho he perdut tot. Et tinc a tu i tu a mi.
-Ets estúpid per estimar-se. Aquí l’amor ja no compta.
-Em pensava que encara creies en l’amor.
-Perdona, jo mai he arribat a creure en l’amor.
-Ets tu la que s’equivoca, vas començar a creure en l’amor, quan em vas veure. Hi ara somriu.
-El meu cervell, ja no entén aquesta ordre.
-T’equivoques Anie, com has dit tu és pot morir en qualsevol moment i l’únic que pots fer aquí, és somriure cada dia. Un somriure obra portes.
No ho vaig poder evitar, vaig somriure, com feia temps que no feia. Tots els músculs de la cara em feien mal i les llàgrimes cremaven les ferides obertes de la cara. No vaig dir res, ho va fer abans ell:
-Recordeu sempre: un somriure no cura el cor, un somriure amb sentiments, sí.
Vaig apropar-me a ell, sense deixar de somriure. Hi vaig tancar els ulls, deixant-me acompanyar per somnis, càlids i reconfortants. L’estimava, aquest era el meu gran error.




Somnis
A vegades només m’agrada repenjar el cap a la paret, mirar el sostre i tancar els ulls. Imaginar un cel estrellat, ple de somnis, un món on totes les meves obligacions no existissin. Hi poder-me veure com una altre noia despreocupada i simple.















Papallones
Somric al veure la petita papallona, és inevitable. Tan petita, tan delicada, tan majestuosa. Mai ho he acabat d’entendre, com és que una cosa tan petita i dèbil, et pot fer sentir esquifit.
Fa temps que em vaig deixar de comparar-me amb elles. Ara només intento veure’m com una més. Senzilla, tranquil·la. Però no per això innocent i tonta.
Les papallones em fan forta, veure-les fa que mai em deixi vèncer per les dificultats.

















  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada