dilluns, 22 de juny de 2015

Ressenya#4: Allà on els arbres canten

Hola a tots i a totes un cop més estimats lectors!

 Fa temps que no publicava res, tinc les meves raons. Molt aviat les sabreu.

He fet alguns canvis al blog, no se si ho heu vist.

 

Avui us porto un llibre *_*

Allà on els arbres cantant

 

D’on el vaig treure?

 

Si us he de dir la veritat fa molt temps que me’l vaig comparar i no se com va anar la cosa exactament, se que fa un any que el tinc i que em va enamorar completament. Era d’esperar de la nostra estimada Laura Gallego.

Títol: Allà on els arbres canten

 

Autor/a: Laura Gallego

 

Pàgines: 477

 

Idioma: Català

 

Persona: Primera

 

Editorial: cruïlla

 

Saga: No en té

 

Idioma Original: Castellà

 

Altres llibres: http://www.lauragallego.com/

 

 




Sinospsi: 


La Viana, l’única filla del duc de Rocagrisa està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s’estimen i s’han de casar a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d’hivern, un home d’aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i els seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc des veuen obligats a anar.se’n a la guerra.

En aquestes circumstàncies, la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, pòtser també, fer cas de les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.  

 

 

 Opinió personal (Pots trobar alguns Spoilers)

 

Només de tornar a pensar amb aquest llibre un altre cop, l’estómac se’m torna a remoure i recordo cada petita part del llibre, perquè es fantàstic i em va captivar completament.

 

La Laura Gallego es capaç de fer que tan sols unes paraules et toquin el cor.

 

El recomano completament, un dels meus llibres preferits, a més m’encanten els llibres que estan situats a l’edat mitjana.

 

És un llibre màgic que et fa somiar, a part de tenir la millor història d’amor dels temps era tan.. Real? Irreal? Tu poses els adjectius per definir la història d’amor entre l’Uri i la Viana.

 

He llegit molts finals de llibres, casi bé sempre ploro amb els finals. (Sí, ploro molt amb els llibres, m’emociono), però mai no havia llegit un final tan ben fet, tan trist i tan bonic i com era d’esperar vaig plorar molt sobre tot quan.. bé, millor no dic més spoliers. En fi que és MARAVELLÓS (amb majúscules).

 


Personatges (SPOILERS)

                  

Parlarem dels personatges més esperats....

 

Viana: La nostre estimada protagonista, la nostra estimada Viana. Al començament tot hi que té la mostren una dama delicada i fina em va agradar tot i que sóc més aviat de protagonistes amb caràcter. Al moment que la Viana diu que té un promès i quan “mata” el seu “marit”, la vaig començar a mirar d’una manera molt diferent i quan és talla els cabells, immediatament és va convertir en una de les meves heroïnes de literatura  preferides. No cal dir-ho oi? M’encanta!

 

Uri: L’uri em va agradar des de el primer moment que apareix, tenia tanta curiositat de veure com evolucionava durant tot el llibre que em vaig obsessionar amb ell.   Trenca del tot l’estil de noi dels llibres, és diferent i que sigui un, ehm, millor no dic res..., t’impacta moltíssim i els seu final em va fer plorar molt L. M’encanta igual que la Viana. *_*

 

Llop: És un personatge especial i que fa que la Viana canvi totalment i això no s’oblida! El que em va agradar més eren les seves històries sobre la seva orella, però la de veritat sens dubte és la millor.

 

 

 

 

No sóc de posar frases dels llibres però aquesta frase l’havia de posar:

 

I gràcies a la veu de l’OKi, l’Uri i la Viana can renéixer altra vegada, en la imaginació dels seus oïdors, per tornar a viure la seva història d’amor sense fronteres.

dimarts, 16 de juny de 2015

Ressenya#3: No miris enrere

NO MIRIS ENRERE
Aquest llibre, me’l van regalar pel meu aniversari. És de la mateixa autora que Lux i Covenant. No he llegit cap de les dos, però deuen pintar força bé, vist com és No miris enrere.
SINOPSI:
Fins a la nit que va desaparèixer amb la seva millor amiga Cassie, tothom pensava que la Sam ho tenia tot: populuritat, riquesa i un nòvio ideal.
Ara, la Sam ha reaparegut però no té cap record de qui era abans, ni de què va passar aquella nit fatídica. Mentre tracta de recompondre la seva vida d’abans, s’adaona que la vella Sam és una persona menyspreable i que fins i tot perdre els records ha estat una sort. Ara té una segona oportunitat per ser millor filla, germana i amiga.
Però la Cassie continua desapareguda, i algú es vol assegurar que no se sàpiga què ba passar. Tot el que destija la Sam és la veritat i poder desbloquejar els seus records.

Però... i si no recordar és l’únic que manté viva la Sam?


No miris enrere, es d’aquest llibres, que no pots deixar de llegir. Qui no s’ha trobat mai   en aquell moment que estás dins el llit amb una manta al damunt amb el pijama posat, tot còmoda llegint un llibre i de cop aparèixen els teus pares diente que te n’has de anar a dormir? Hi tu els hi contestes que només serà una pàgina i acabaven sent trenta? Doncs a mi personalemtn m’ha passat uns quants cops i amb aquest llibre unes quantes més.
M’encanta com escriur la Jennifer L. Armentrout, la fecilitat, que te per fer-te passar d’un món de terror i odi a roses i amor, és espectular.

Ara parlem una mica dels persontages:

SAM: La Samantha, és una protagonista que m’ha agaradt moltíssim. Des de el començament que no recorda res, la manera que va avolucionant i en tot el caos que és troba, perduda i sense cap record, fa que puguis sentir-te unida a ella. Al igual que ella et preguntes constantment que va passar en aquella nit místeriosa. A mesura que va avençant el llibre, alhora que t’expliquen com era la Sam d’avanç, penses:- Així era la Sam? Impossible!-. En definitiva m’encanta *-*.

CARSON:  Ai el meu Carson! No se si és nota, però des de el primer moment que va apàreixer, alhora que el descrivient em vaig enamorar d’ell. Cada cop que aprèixia em posava a somriure com una totnta. D’aquells somriures que se’t queden enganxats a la cara i a cada moment sospires, pensant: -vull un Carson-. A tothom li agradaria tenir un Carson.

Si algú s’ha llegit la saga Lux,(no és el meu cas, es troba dins la interminable llista de llibres per llegir), que no dubti llegir-se’l. És una altre maravella que ha creat aquesta  l’escriptora.

divendres, 5 de juny de 2015

Ressenya#2: Maravellós Desastre

Sí, he tornat! (Per fi).
Ja se que sóc una passada disculpant-me cada cop que torno, però ho he de fer. Finalment la meva interminable setmana de exàmens s’ha acabat!
Us torno a porta una ressenya d’una història d’amor que em va captivar del tot.



El segon és: Beautiful Disaster/ Marvellós desastre.

Aquest llibre el vaig descobrir per una amiga que sempre parlava d’ un tal Travis Maddox. I com que necessitava comprovar si de veritat era tan encantador i adorable, doncs em vaig llegir el llibre. Doncs sí, tenia raó.

Sinopsi:
                                             
L'Abby Abernathy és una bona noia. No beu ni diu renecs i passa desapercebuda. Està convençuda que ha deixat enrere el seu passat fosc, però quan arriba a Eastern per començar de zero, topa amb el
noi menys recomanable de la universitat.

En Travis Maddox, un noi molt atractiu i ple de tatuatges, és precisament el que l'Abby vol i necessita evitar. De nit guanya calés dalt d'un ring i de dia és el més seductor del campus. 

Frustrat per la resistència de l'Abby als seus encants, s'ho juga tot amb una aposta. Si la guanya, l'Abby haurà d'anar a viure amb ell però, si la per
d..










Vaig adorar cada pàgina d’aquest llibre, és massa perfecte. He rigut amb l’Abby, he plorat amb ella, me sentit frustrada i me tornat totalment addicta al Travis Maddox.
Mentre avança el llibre, desitges amb tot el teu cor que aquesta parella acabi junta.    




Si encara no us heu llegit el llibre, ho heu de fer. Ja!
Hi ha dos llibres més: Walking Disaster i Beautiful Wedding. El primer narrat pel Travis i el segon alternat un l’Abby i l’altre el Travis.