dimarts, 16 de juny de 2015

Ressenya#3: No miris enrere

NO MIRIS ENRERE
Aquest llibre, me’l van regalar pel meu aniversari. És de la mateixa autora que Lux i Covenant. No he llegit cap de les dos, però deuen pintar força bé, vist com és No miris enrere.
SINOPSI:
Fins a la nit que va desaparèixer amb la seva millor amiga Cassie, tothom pensava que la Sam ho tenia tot: populuritat, riquesa i un nòvio ideal.
Ara, la Sam ha reaparegut però no té cap record de qui era abans, ni de què va passar aquella nit fatídica. Mentre tracta de recompondre la seva vida d’abans, s’adaona que la vella Sam és una persona menyspreable i que fins i tot perdre els records ha estat una sort. Ara té una segona oportunitat per ser millor filla, germana i amiga.
Però la Cassie continua desapareguda, i algú es vol assegurar que no se sàpiga què ba passar. Tot el que destija la Sam és la veritat i poder desbloquejar els seus records.

Però... i si no recordar és l’únic que manté viva la Sam?


No miris enrere, es d’aquest llibres, que no pots deixar de llegir. Qui no s’ha trobat mai   en aquell moment que estás dins el llit amb una manta al damunt amb el pijama posat, tot còmoda llegint un llibre i de cop aparèixen els teus pares diente que te n’has de anar a dormir? Hi tu els hi contestes que només serà una pàgina i acabaven sent trenta? Doncs a mi personalemtn m’ha passat uns quants cops i amb aquest llibre unes quantes més.
M’encanta com escriur la Jennifer L. Armentrout, la fecilitat, que te per fer-te passar d’un món de terror i odi a roses i amor, és espectular.

Ara parlem una mica dels persontages:

SAM: La Samantha, és una protagonista que m’ha agaradt moltíssim. Des de el començament que no recorda res, la manera que va avolucionant i en tot el caos que és troba, perduda i sense cap record, fa que puguis sentir-te unida a ella. Al igual que ella et preguntes constantment que va passar en aquella nit místeriosa. A mesura que va avençant el llibre, alhora que t’expliquen com era la Sam d’avanç, penses:- Així era la Sam? Impossible!-. En definitiva m’encanta *-*.

CARSON:  Ai el meu Carson! No se si és nota, però des de el primer moment que va apàreixer, alhora que el descrivient em vaig enamorar d’ell. Cada cop que aprèixia em posava a somriure com una totnta. D’aquells somriures que se’t queden enganxats a la cara i a cada moment sospires, pensant: -vull un Carson-. A tothom li agradaria tenir un Carson.

Si algú s’ha llegit la saga Lux,(no és el meu cas, es troba dins la interminable llista de llibres per llegir), que no dubti llegir-se’l. És una altre maravella que ha creat aquesta  l’escriptora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada